Etiquetes

El tren by Joan Vinyoli
El tren, a photo by Joan Vinyoli on Flickr.

He pujat al tren a plena marxa per venir-te a visitar a Madrid. He preguntat al revisor a quina hora més o menys hi arribariem. M’ha contestat que aquest tren corre a gran velocitat contínuament, sense aturar-se enlloc. He pensat que, essent així, ens trobaríem a la darrera Terminal. He mirat els viatgers i m’ha semblat que dormien. En fixar-m’hi més, he descobert que eren morts. Però no feien pudor. Semblaven figures de cera i es desprenia d’ells una gran pau i serenitat. He obert una finestrella i he vist que per la xemeneia de la màquina sortien flames i guspires en gran abundor. He anat després a la plataforma del vagó darrer i he vist carbons encesos entre les vies. He tornat a dintre i m’he deixat caure en un seient, bo i esperant que m’aniré tornant també una figura de cera, però sense preocupar-m’en el més mínim. Ha passat un altre cop el revisor i he comprovat que era també el conductor del tren. Li he vist, sense que ell se n’adonés, el peroné i la tíbia.

Al meu amic Artur Sagués
Desembre de l’any 1977
J. Vinyoli