Etiquetes

Que sol i estrany aquest camí
que es perd on queda, grisa i sola,
la casa trista: cap destí
no s’hi atura, tot l’isola.
Finestra closa -les teulades
són per la pluja i són pel sol
només-, ombrívoles, glaçades,
les hores cauen al seu volt.

J.Vinyoli